L’Ampolla és filla de la bella mar Mediterrània i del vigorós riu Ebre. Els dits del riu i els del mar, jugant amb la sorra i les onades, van anar modelant una gran bassa fins arribar a donar-li forma d’ampolla (en català, botella) . Amb aquest nom (ampolla) es va donar a conèixer la petita població marinera que ha anat creixent prop de l’antiga desembocadura del riu, i que ha fet que avui sigui una de les poblacions més boniques de la costa Catalana.
Els orígens de la vila es remunten a l’època ibèrica. Els historiadors situen L’Ampolla a la ciutat hel·lènica de Lebedontia, habitada per la tribu ibera dels edentants o erdets. S’han trobat vestigis de l’època romana i preromana que confirmen l’antiguitat de les arrels de la vila, com ara monedes, àmfores i avantfixes (elements d’argila en forma de dona).
La història de L’Ampolla està estretament vinculada a la pesca i al trànsit marítim. De fet, a mitjans del segle XVI el Papa Adrià embarco a L’Ampolla per dirigir-se a Roma. Al darrer terç del segle XIX, el progrés va començar a vertebrar el litoral espanyol i va acostar L’Ampolla a les grans ciutats catalanes. El 1867 es va construir l’estació de ferrocarril de L’Ampolla, i el primer tren va circular el 8 de maig del mateix any.
Als orígens, L’Ampolla era un antic hostal del camí ral de Tarragona a València. Segons documents antics, al segle XVI ja hi havia famílies de pescadors que habitaven aquest lloc. A finals del segle XIX, les platges del poble van començar a ser molt apreciades per prendre banys de mar; tant, que hi va haver un tren especial per als banyistes, que unia Tortosa amb L’Ampolla.
Els grans esdeveniments de la història també van incidir en la història de la vila. L’any 1917, en el context de la Primera Guerra Mundial, el vaixell Maxsherda va ser enfonsat per un submarí alemany. Com a mostra d’agraïment del suport prestat als nàufrags, el govern francès va regalar al poble una estàtua de bronze.
Després del període franquista es va donar un nou impuls a la voluntat segregacionista de la vila de L’Ampolla i el 28 de febrer de 1990, amb una nova sentència del Tribunal Suprem, va finalitzar el procés d’autogestió del poble de L’Ampolla. municipi de Catalunya, constituint-se lajuntament el dia 5 de maig de 1990.
(text pertany a www.ampolla.org)
Al Parc Natural del Delta de l’Ebre, conviuen 7 llacunes naturals, de les quals la més petita i característica és la llacuna de les Olles o Bassa de les Olles.
La Bassa de les Olles, amb 54 hectàries, sembla ser el resultat d’una de les desembocadures més antigues de l’Ebre i que el mar va anar tancant, fins a donar forma a aquesta petita llacuna, sempre oberta al mar per un petit canal.
La Llacuna de les Olles està constituïda en part per aigua dolça procedent dels canals de l’Ebre, i en part per l’aportació del mateix mediterrani, cosa que fa que tant sigui possible trobar varietat de peixos d’aigua dolça, com d’aigua salada.
Perques, llobarros, anguiles, i la preada angula, entre diferents altres espècies conviuen en aquesta fantàstica llacuna. Això fa alhora que gran quantitat d’aus facin de la Basa de les Olles el seu espai per relaxar-se i gaudir d’un suculent i variat menú.
Algunes de les aus aquàtiques que podem trobar a la llacuna de les Olles, són els meravellosos flamencs rosa, ànecs reials, bernat pescaire, comú, real, martins pescadors o xanquers, gavines de diversos tipus, etc….
Situada dins de la badia del Fangar, aquesta platja destaca per la sorra fina i daurada, típica de les platges del Delta de l’Ebre. És una platja ideal per als nens, amb aigües tranquil·les i de poca profunditat, per això se la coneix com «la platja de la calma».
D’una banda comunica amb la població de l’Ampolla i de l’altra podríem arribar al Far del Fangar, després d’infinitat de metres de platja de sorra.
És habitual poder veure en certs racons de la platja, algun mariscador, mariscant de forma tradicional, amb el seu rastell i amb l’aigua a mig pit, per poder treure avui en dia a penes alguns quilos de les preuades coquines o com es diu aquí «tellerina».
Des de la platja del Arenal, podem gaudir de les meravelloses vistes de la població de l’Ampolla, dels penya-segats vermellosos típics d’aquesta costa, del Far del Fangar (emplaçament única i molt utilitzats per a vídeos, certs pel·lícula Sàhara, videoclip de U2 vertigo, etc…) o dels vivers d’ostres i musclos del Delta de l’Ebre.
Fantàstica platja per perdre caminant o relaxar-se prenent el sol.
El Parc Natural del Delta de l’Ebre, avui Reserva de la Bisfera, està format per uns aproximadament 320km2, dels quals una gran part, aproximadament el 75% són camps d’arròs.
Això fa que el delta de l’Ebre sigui una zona on el cultiu, les tradicions i la cultura de l’arròs estigui molt arrelat.
